Fecha publicación: 01/02/2010

Fa unes setmanes, Florida Centre de Formació -una cooperativa d'ensenya¬ment amb més de 30 anys d'història i de treball a l'Horta Sud- va presentar un llibre que recull la historia del centre. Ni el llibre ni la cooperativa són exemples del que sol ocórrer quan toca celebrar tals efemèrides: Lluny d'omplir pagines amb fotografies i de no rascar en la historia, Florida -amb l'apel.Iatiu clàssic de “La Florida” que continuarà per molts anys- fa un recorregut des d'aquells inicis difícils i a vegades obstaculitzats per burocràcies i burrò¬crates per fer un ensenyament diferent, arrelat, atent a les necessitats i també en valencià. Tants anys més tard, Florida és -continua sent- un referent en l’àmbit educatiu i en el cooperatiu valencià. Ens ho expliquen Empar Martínez (directora general) i Joan Gandia (president).

Florida Centre de Formació és cone¬guda més enllà del poble de Catarroja i de la comarca de l'Horta Sud. És un referent d'actuació socioeducativa i d'actualització permanent. Quin és el vostre secret 34 anys després d'aquells inicis gens facils?
Treball, treball i treball. Un equip de per¬sones que gaudeixen i creuen que la seua tasca i el seu treball és important, així com la manera de fer-Io. També volem assenyalar la nostra aposta per una professionalització de la gestió, el fet d'haver-nos dotat, des de fa molts anys, d'estratègies que ens han servit de guia sobre la qual construir i fer evolucionar el nostre projecte. El referent per a definir les nostres estratègies ha estat sempre el nostre entorn: mirar cap a fora, ser permeables, deixarnos "contaminar"... Eixa, potser, ha estat la clau de la nostra evolució i regeneració permanent.

I això, exigeix molt de temps del per¬sonal, o no és només una qüestió de temps?
És una qüestió de convicció i d'esforç, no solament de temps -que també-, sinó de moltes altres maneres. El compromís de les persones sòcies es materialitza en l’aportació del seu capitals (financer, intel•lectual, relacional...) al projecte compartit. Exigeix, potser, que Florida siga el teu projecte, en el qual trobes satisfaccions, enriquiment, relacions, exigències, dificultats...

Quins són ara mateix els productes estrella de Florida Centre de Formació?
Estem molts satisfets perquè en el 2010 podrem fer realitat l’adequació al nou Es¬pai Europeu d'Educació Superior amb 7 titulacions universitàries, en els àmbits de gestió d'empresa, enginyeries, finances, turisme i magisteri. A més, el nostre Màster Oficial en Innovació i Desenvolupament de Negoci respon a una forta aposta de Florida compartida per l’empresa valenciana per aportar capacitats de gestió de la innovació a les organitzacions. Tenim 9 Cicles Formatius Professionals en les àrees de coneixement esmentades adés, a més de l’educació física i informàtica. El centre de Secundària continua sent un centre de referència en la renovació pedagògica. Actualment, la Formació Continua, especialment del sector hoteler, és una de les nostres línies de creixement amb un títol superior de direcció hotelera que serà pròximament un màster títol propi de la UV.
En el món cooperatiu, estem ja en la 4ª edició del Programa de Direcció d'Em¬preses Cooperatives, fem formació per a consells rectors, assessorament a coo¬peratives, etcètera. La nostra Fundació, a més dels serveis d'ocupació, ha desenvolupat una nova unitat especialitzada en formació, sensibilització i consultoria per a la realització de Plans de Igualtat. Pero si hem d'assenyalar un producte estrella, en aquest moment és la creació de NINOS Cooperativa Valenciana, una xarxa d'escoles infantils municipals a tot el territori valencià.

Sou el primer centre universitari de l’estat espanyol que disposa d'una memòria de sostenibilitat. Quina necessi¬tat cobreix i què implica això?
Implica sistematitzar el nostre compromís, definir indicadors i mesurar-los per tal de garantir que les nostres actuacions són coherents amb els nostres valors. En el nostre cas implica, a més, treballar prop d'altres cooperatives i identificar línies de millora comuna, d'intercooperació i que reforcen la nostra identitat.
La memòria implica realitzar una autoavaluació de la nostra organització amb els paràmetres del GRI (Global Reporting Initiative), en la qual hem revisat la nostra ac¬tuació des de la perspectiva social, ambiental i econòmica. Des de l’autoavaluació, estem en condicions de fixar-nos objectius de millora per als propers anys. Ja ens trobem en feina per a desenvolupar-los.

Florida apareix involucrada i compromesa en moltes entitats creades pel cooperativisme valencià. Quina rellevància social tenen ara mateix i que hi aporteu des del vostre treball i lideratge?
Florida naix com a projecte col•lectiu i des del propi moviment cooperatiu amb una voluntat d'arrelament al seu medi. L'any 1976, des de la Cooperativa de Vi¬vendes Populars (COVIPO), es dóna l’impuls per a posar en marxa una escala de formació professional a l’Horta Sud. Inicialment, cal dir-ho, juntament amb Mn. Josep Alba, aleshores arxiprest i rector de Massanassa, i Mn. Javier Peñarrocha, rector de Sant Carles a Albal, mitjançant el que seria el Patronat Interparroquial "La Florida". Més tard, el col•lectiu de treball assumeix totalment el patrimoni i la gestió empresarial i educativa. Per tant, des de sempre, ha estat present en la nostra realitat la vinculació al moviment cooperatiu i a plataformes per a desenvolupar la intercooperació.
Volem destacar la nostra presencia en les organitzacions representatives del cooperativisme i de l’economia social com són FEVECTA (Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat); la Confederació Valenciana de Cooperatives, que agrupa tot el cooperativisme valencià, i CEPES, que és la Confederació Empresarial Espanyola d'Economia Social. En l’àmbit de la formació participem en UCEV (Unió de Cooperatives d'Ensenyament de València). La nostra participació té com a finalitat contribuir a fer avançar, des d'una perspectiva de valors i de gestió, el que és el cooperativisme com a fórmula per a desenvolupar projectes empresarials i educatius.
A més, la nostra voluntat d'intercooperació ens ha dut a impulsar i a participar de projectes associatius. És el cas d'ASCES (Associació per a la Cooperació de l’Economia Social), plataforma des de la qual un grup de cooperatives valencianes dels sectors agrari, consum i educatiu, mantenim vincles per tal de generar sinergies i desenvolupar projectes empresarials cooperatius. Una altra realitat, en l’àmbit educació, és AKOE-Educació: aquesta és una plataforma creada per cooperatives valencianes d'ensenyament que té l’objectiu de compartir sistemes de gestió, des dels principis i valors cooperatius, per tal de liderar el sector educativocooperatiu valencià.

Sovint sentim que l’economia social pot tindre un paper essencial en la superació o, almenys, amortiment de la crisi econòmica actual. Que n'opineu?
L’anàlisi de l’economia social, realitzat al llarg del temps, ens diu que les fórmules associatives cooperatives són més resis¬tents en els moments de dificultat econòmica. El binomi treball-beneficis ha de ser resolt pel mateix col•lectiu. Per tant, hi ha més capacitat de compromís. També s'ha de tindre present que, per l’èxit i la soste¬nibilitat, necessitem unes organitzacions empresarials cooperatives que siguen competitives en els mercats de hui en día.
Tot això ens du a refermar-nos en la necessitat de COMPROMÍS AMB LA PRO¬FESSIÓ, arrelament al territori, capacitat col•lectiva i diversa, intercooperació i rein¬versió dels beneficis, creure en la persona, inversió en la formació. Tot són principis adoptats per l' ACI (Aliança Cooperativa Internacional) des de ja fa molts anys i que han demostrat la seua validesa en diferents escenaris. Tal com diu Elionor Ostrom, Premi Nobel d'Economia del 2009, a més és el moment de buscar fórmules diferents d'economia productiva, i potser l’economia social és una fórmula que encara té molt per explotar/descobrir.
Per tot això ens trobem esperançats davant les actuals dificultats. Com al co¬mençament, només amb un treball rigorós i amb uns valors compartits es poden dur endavant projectes col•lectius que aporten i transformen el nostre entorn. Eixe és el repte, i juntament amb altres fórmules empresarials hem de ser capaços de construir la nova realitat que esta per vindre.

Moltes gracies, Empar.
Moltes gracies, Joan.

fuente: SAÓ